Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Anàl·lisi econòmic, financer i laboral de la oficina de farmàcia
Articles d´interés
Convenis col·lectius
Legislació
Són molts els clients del nostre despatx que han rebut diferents ofertes de venda de quantitats grans de medicaments molt determinats i en ocasions escassos al mercat per part d'altres farmàcies situades en altres ciutats d'Espanya. També s'han detectat propostes d'intermediaris que, amb el pretext d'ajudar-los a millorar la seva rendibilitat econòmica, els proporcionen un llistat de medicaments perquè els compri l'Oficina de Farmàcia i posteriorment vendre'ls a distribuïdors. Aquest intermediari sol insistir en la legalitat del tràmit i fins i tot ens assegura que simplement hem de donar-nos d'alta davant l'Agència Tributària en l'epígraf de venda a l'engròs de medicaments. Però el problema no ho tindrem davant l'Agència Tributària sinó davant l'Autoritat Sanitària.
La nostra opinió sobre aquest tema és molt clara, com a regla general les farmàcies solament estan autoritzades a dispensar al pacient, i per tant la venda al menor, per la qual cosa a venda al major està prohibida en aquest tipus d'establiments. L'article 2 de la Llei ordenació farmacèutica de Catalunya és molt clara sobre les funcions que atorga a l'oficina de farmàcia. (pot descarregar arxiu amb la legislació al final de l'article).
Al moment en el qual venem al major a intermediaris o altres farmàcies ens convertim en distribuïdors i la distribució aquesta també està reglada.
Per a la venda a l'engròs s'exigeixen en la mateixa normativa una sèrie de requisits: instal·lacions i requisits tècnic-sanitaris fixats legal i reglamentàriament, que la farmàcia no compleix. A més per poder distribuir medicaments a Espanya s'ha de posseir una autorització com a distribuïdor, tal com ho recull la Llei de Garanties en desenvolupament de la Directiva 2001/83/CE, que estableix el codi comunitari de medicaments d'ús humà i l'article 13 de la LLei d’ Ordenació farmacèutica de Catalunya.
És cert que l'administració, fins avui, ha estat permissiva amb petits moviments entre Oficines de Farmàcia o entre farmàcia i distribuïdor, sempre que tot això sigui esporàdic i amb volums molt reduïts.
No obstant això, també és cert que en casos que sobrepassen el merament anecdòtic o esporàdic la inspecció sanitària ha reaccionat amb l'obertura de molts expedients sancionadors. I en els casos en què s'ha arribat als Tribunals, aquests han confirmat la sancionabilitat d'aquesta conducta.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de 27 de gener de 2009 va ser clara: considera ajustada a dret la imposició d'una sanció al farmacèutic que, al costat de la seva activitat de dispensació, es dedica a la venda a l'engròs de medicaments a magatzems de distribució. La sanció, que consistia en multa pecuniària de 90.000 Euros, va ser recorreguda en alçada davant la Conselleria de Salut, que la va confirmar, la qual cosa va donar lloc al plantejament del recurs contenciós-administratiu que resol la Sentència esmentada.
És interessant veure els arguments del Tribunal en la seva Sentència:
1. Considera que la conducta que es sanciona està recollida en una norma amb rang de llei.
Concretament, acudeix a l'article 108.2 b) 1 de la Llei 25/1990, que estableix que són infraccions greus “L'elaboració, fabricació, importació, exportació i distribució de medicaments per persones físiques o jurídiques que no comptin amb la preceptiva autorització.”
Aquesta infracció ve contemplada, així mateix, per la vigent Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitari (art. 101.2 b 2)
2. Considera que l'Oficina de Farmàcia no compta amb autorització per distribuir.
En efecte, si la Llei preveu que incorren en una infracció els qui distribueixen medicaments sense la preceptiva autorització, el pas següent a efectuar pel Tribunal és analitzar si la farmàcia té aquesta autorització. Per això acudeix a la normativa reguladora de l'Oficina de Farmàcia i de la distribució (Llei 16/1997 i Llei 25/1990) i conclou que, conforme als preceptes legals d'aplicació, resulta que “les Oficines de Farmàcia estan autoritzades per a la dispensació al detall de medicaments als ciutadans, sense que legalment estigui prevista la venda o distribució a l'engròs; corresponent la distribució majorista als magatzems de distribució que tinguin autorització “. I afegeix que “en definitiva, no trobant-se entre les funcions de les Oficines de Farmàcia el servei de distribució majorista, manquen d'autorització per a la realització d'aquesta activitat, per la qual cosa la venda a l'engròs efectuada pel recurrent a magatzems de distribució es troba correctament tipificada en l'art. 108.2.b) 1º de la Llei 25/1990.”
3. Considera que la sanció imposada inicialment ha de rebaixar-se.
En relació amb la quantia (90.000 Euros), el farmacèutic recurrent entenia que era excessiva i desproporcionada. Sobre aquest punt, el Tribunal adverteix que el recurrent no tenia intenció de defraudar, havent-se donat d'alta mitjançant declaració censal per a la venda a l'engròs, sense que hagués existit advertiment de l'administració en la incorrecció de la seva conducta. Per això minora substancialment la quantia de la sanció, deixant-la en 40.759 Euros que és una estimació dels beneficis obtinguts per la farmàcia en la venda irregular a majoristes.
La Sentència senti un precedent d'importància en l'àmbit de les relacions entre Oficines de Farmàcia i magatzems majoristes. Deixa clar que cadascun d'aquests agents té una funció encomanada per la llei i que no poden entendre's subsumides en aquesta funció altres actuacions pròpies d'un altre agent o que precisen d'autorització administrativa.
Així com sempre ha estat clar que el distribuïdor no pot de cap manera dispensar medicaments directament al pacient (per ser aquesta la funció primordial de les farmàcies), amb la interpretació que fa el TSJ d'Andalusia de la normativa vigent, tampoc les farmàcies poden de cap manera fer activitats pròpies de la distribució, per les quals es preveu la necessitat de complir uns requisits tècnics i oferir unes garanties de qualitat no sempre assumibles per la farmàcia.
D'altra banda, L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) hauria denunciat novament aquesta pràctica en una nota remesa a les conselleries de Sanitat de les comunitats autònomes, advertint que aquesta Agència ha rebut informacions provinents d'alguns col·legis de farmacèutics i comunitats autònomes en relació a la realització d'aquestes pràctiques per part d'Oficines de Farmàcia.
La AEMPS adverteix que els magatzems que participen en aquestes pràctiques també contravenen el que es disposa en la seva normativa específica, ja que no poden utilitzar a les Oficines de Farmàcia com a proveïdors"
Finalment el Departament de Salut de Catalunya, assegura que ja s'ha incoat expedient sancionador a alguns magatzems de distribució que han adquirit medicaments a farmàcies, que aquest comportament es troba tipificat com a falta greu, sent la sanció mínima que li correspon la de 30.001 Euros.
HECAL ASSESSORS PROFESSIONALS, S.L.P.
Avís important |
El seu navegador està obsolet, moltes funcionalitats de la web no es veuran correctament. |
