Com detectar i afrontar el concurs de creditors en l´oficina de farmacia

Són temps difícils per a les empreses i com no per a les Oficines de Farmàcia. Amb les contínues baixades de preus dels medicaments, els impagaments per part de les administracions, la baixada en la venda de productes de parafarmàcia així com la dificultat per accedir al crèdit, ha originat una falta de liquiditat en les Oficines de Farmàcia que ha posat en escac a moltes d'elles, sobretot aquelles que van ser adquirides entorn els anys 2006-2007 i d'ara endavant. Si analitzem els ràtios financers i d'endeutament de les Oficines de Farmàcia comprades, veurem que la gran majoria d'Oficines de Farmàcies adquirides des de l'any 2006, sempre s'han trobat per sobre del que tècnicament es podria recomanar. El ràtio financer mesura si la partida d'aquestes despeses són elevats. Tècnicament si el ràtio es situa per sobre de 0,04 significa que aquestes despeses són elevades. La gran majoria de les Oficines de Farmàcies comprades es situen per sobre d'aquest valor. El ràtio d'endeutament mesura el passiu no corrent (és a dir els deutes contrets amb les entitats financeres a llarg termini) respecte el passiu total. Si està per sobre de 0,6 vol dir que els deutes són molt elevades. Perquè ens fem una idea, en el cas de les Oficines de Farmàcies comprades, la majoria estan per sobre de l'1. On està llavors el problema si des de la pròpia adquisició de l'Oficina de Farmàcia aquests ràtios han estat per sobre dels seus valors recomanats? La resposta és molt senzilla. Ja que fins al 2011 no es van començar a produir retards en el cobrament de les factures de la seguretat social, tot i que aquests ràtios estaven per sobre del llindar recomanat, les Oficines de Farmàcia obtenien la liquiditat necessària per afrontar tots els seus pagaments, ja que no tenien dificultats per obtenir o renovar una pòlissa de crèdit, o bé ajornar compres amb els distribuïdors o ampliar el termini de pagament a aquests. Des que la seguretat social va deixar de tenir credibilitat a efectes financers, tant les entitats financeres com les distribuïdores, s'han mirat amb lupa els nivells d'endeutament de les farmàcies a l'efecte de facilitar-los tant el crèdit com a millors condicions a l'hora de pagar al majorista. És des de llavors que moltes Oficines de Farmàcia s'han trobat amb aquesta falta de liquiditat per fer front a tots els seus pagaments i tècnicament es troben en una situació concursal. Igual que en una societat és responsabilitat del titular de l'Oficina de Farmàcia presentar un concurs de creditors si detecta les possibles tensions i dificultats per fer front a tots els seus pagaments. És molt important presentar el concurs abans d'arribar a una situació límit on s'hagi consumit tota la tresoreria i pràcticament no existeixi viabilitat. Cal tenir en compte que un concurs de creditors comporta un cost molt elevat, ja que s'han de pagar els honoraris de l'advocat així com els de l'administrador concursal. Previ a presentar un concurs de creditors cal tenir en compte els següents aspectes:

- Realitzar un Cash Flow de l'Oficina de Farmàcia per saber amb que marge operatiu o EBITDA es disposa.
- Negociar en primera instància amb les entitats financeres i posteriorment amb la resta de creditors.
- Realitzar una valoració tant de la farmàcia, com de les finques hipotecades i els avals presentats en el finançament i comparar-los amb la totalitat dels deutes.

- Guanyar suficient tresoreria a l'efecte de poder afrontar el concurs (en funció del total del deute el cost entre advocat i administrador concursal pot oscil·lar entre els 50.000 i els 90.000€)

- Tenir en compte que si l'actiu o el passiu superen els 5 milions d'euros i existeixen més de 50 creditors, el procés concursal no podrà ser abreujat i serà més costós.

- Evitar arribar al concurs de creditors amb tall de subministrament per part del majorista per poder presentar un bon conveni amb els creditors i evitar en la mesura del possible la liquidació.

Si les negociacions prèvies amb els creditors no han estat satisfactòries i la presentació del concurs sigui inevitable, tenir en compte que sempre serà millor i més positiu presentar el concurs de creditors de forma voluntària que no anar al concurs instat per un tercer. El concurs de creditors de les Oficina de Farmàcia és més complex que el d'una societat. La principal diferencia respecte una societat, és que les farmàcies en ser persones físiques, van íntegrament al concurs de creditors i responen amb tot el seu patrimoni. En els casos que el farmacèutic/a estigui casat/a en el règim de guanys, cal pensar que tot el patrimoni familiar entrarà dins del concurs de creditor.

Com a conclusió hem de destacar que és de vital importància que tan aviat existeixin indicis de falta de liquiditat per fer front a tots els pagaments, és molt important analitzar la situació econòmica i financera de la Farmàcia, i en cas d'estar en situació concursal, reconèixer i admetre la situació al més aviat possible, per poder afrontar el concurs de creditors amb les màximes garanties d'èxit, ja que demorar la seva presentació, solament farà que empitjori la viabilitat de l'Oficina de Farmàcia.

Llei 22/2003 del 9 de juliol, Concursal, modificada pel Reial decret Llei 3/2009, de 27 de març, de mesures urgents en matèria tributària, financera i concursal davant l'evolució de la situació econòmica, i la Llei 38/2011, de 10 d'octubre.